Els episodis de sequera no són cap excepció al nostre país. Però, si bé és cert que s’han produït de forma periòdica al llarg de la història, també ho és que els últims 10 anys aquests episodis són més recurrents i tenen un impacte social i econòmic més gran, no només a Catalunya, sinó també en molts països europeus, com ho prova el fet que el tema de l’escassetat d’aigua i la gestió de les sequeres estigui entre les qüestions de debat a la Unió Europea. Els problemes de l’aigua a Catalunya no es limiten només a la seva escassetat –relativa–, sinó també a la manera de planificar i gestionar els recursos disponibles que faci compatible l’atenció als diversos usos –residencials, industrials, agrícoles o lúdics– amb el manteniment i la recuperació de la bona qualitat de les masses d’aigua –tant les superficials com les freàtiques–, mantenint-ne el cicle ecològic, que és, en definitiva, la principal font i garantia de disponibilitat de l’aigua. Amb les noves majories parlamentàries i de govern sorgides arran de les eleccions del 2003 i del 2004 a Catalunya i Espanya, respectivament, es va iniciar de forma decidida un canvi en les polítiques hidràuliques que exigien la imprescindible incorporació de les directives europees sobre l’aigua i el seu ús sostenible, àmbits en què presentàvem uns incompliments notoris. En només quatre anys s’han aprovat, finançat i ja s’estan executant obres i instal.lacions, i a més s’han adoptat mesures de gestió que han de permetre disposar de més recursos hídrics i gestionar millor els disponibles. D’una part, amb la recuperació i potabilització de recursos que s’havien desaprofitat de manera incomprensible, com les aigües subterrànies de determinats àmbits territorials i de zones contaminades per nitrats, i amb la posada en valor de les aigües depurades i regenerades per a usos industrials, esportius, de reg i de realimentació d’aqüífers. De l’altra, amb la col.laboració de les administracions municipals, s’estan millorant les xarxes de distribució i la qualitat de l’aigua subministrada; s’ha progressat en l’estalvi i en l’ús eficient de l’aigua en tots els sectors, amb la conscienciació ciutadana, la introducció de sistemes de tributació i tarifació progressius i els acords amb sectors econòmics –industrials i agrícoles–. Finalment, i en un termini breu, la nova dessaladora al Llobregat i l’ampliació de la de Tordera ens aportaran fins a 80 hectòmetres cúbics d’aigua de primera qualitat, més els que afegirà la tercera dessaladora que ja ha estat aprovada. Lamentablement, la sequera actual ens ha agafat a la meitat del recorregut cap al nou model de subministrament i gestió, i també és cert que algunes obres s’han endarrerit i que encara no s’han obtingut tots els resultats esperables de les noves mesures de proveïment, dessalació, gestió i ús eficient de l’aigua. Per superar aquesta situació excepcional és necessari que el Govern de la Generalitat i les forces polítiques que el conformen, actuant totes a l’una, adoptin les mesures d’emer- gència, i de caràcter temporal, que permetin evitar o si més no pal.liar els efectes immediats més greus de la sequera. NO ÉS LÒGIC ni just que es fomenti l’enfrontament entre sectors (agricultors, industrials, ciutats..) i territoris (Girona, el Pirineu, Terres de l’Ebre, àrea metropolitana de Barcelona). Les mesures necessàries han de tenir en compte tots els sectors i tots els territoris afectats, i han de distribuir els inevitables sacrificis de forma equilibrada i proporcionada: no ha de quedar ningú amb la impressió que es perjudica uns per beneficiar-ne uns altres o per no demanar-los la seva part proporcional de sacrifici pel simple fet que són més o que tenen més capacitat de pressió política. És per això que aquestes mesures excepcionals han d’adoptar-se amb total transparència, de forma integral i coherent, i buscant consensos i compromisos clars i concrets respecte a quin serà l’abast de l’excepcionalitat, l’horitzó temporal previst i les millores ambientals que han de comportar, així com sobre el tema del retorn de cabals als sectors i territoris que ara hagin de fer un esforç més gran, una vegada s’hagi implantat el nou model de garantia de subministrament. Per donar credibilitat a tots aquests compromisos, seria bo disposar aviat d’un projecte d’actualització del marc legal de l’aigua a Catalunya que tingui en compte el seu cicle i els seus diferents usos amb criteris socials, territorials i ambientals. ÉS EN AQUESTS moments quan més falta fa que els responsables polítics –el Govern i l’oposició–, els agents econòmics i socials i els mitjans informatius donem mostres de seny i responsabilitat i no caiguem en improvisacions ni pretenguem tornar a models de gestió desfasats i inviables tan econòmicament com ambientalment. No s’ha de descartar la proposta d’un gran pacte social sobre l’aigua, sota les premisses de la modernització ecològica i el reequilibri territorial que Catalunya necessita, amb un canvi de prioritats en els desenvolupaments urbanístics i en les infraestructures. Només d’aquesta manera podrem progressar en els marcs del desenvolupament econòmic i social sostenibles, de la lluita contra el canvi climàtic i de la recuperació dels nostres recursos naturals en què estem immersos com a país europeu i mediterrani.
SALVADOR MILA Article publicat a El Periodico, el dia 01/04/2008
